Amor de Tata

No és que no hi hagi coses que facin que la vida valgui la pena. Cada dia n'hi ha, però hi ha dies en què no les veiem. ¿Sabeu quines són les dues coses que han fet darrerament que la meva vida valgui la pena? Una abraçada dolça de la Judit i un somriure desdentat del Pau. Si no fos per ells...

I feel good

Sóc al sofà, una tassa de te fumejant entre les mans, les cries dels falciots xisclen alegres fent els primers vols... fa sol, però amb prou feines escalfa. L'airet que entra per totes les finestres obertes de bat a bat em desperta els porus, o potser és el Rèquiem de Mozart en la interpretació de Jordi Savall a la Capella Reial de Catalunya amb què em regalo un matí de solitud a casa. L'olor del te i la de l'encens fan una dansa per arribar als meus sentits en armonia. Tot és llum i vida.

J'ai dit à mon coeur, à mon faible coeur... (A. de Musset)

He dit al meu cor, al meu pobre cor:
- ¿No t'avergonyeix la teva feblesa?
La glòria, l'amor, la disbauxa, l'or,
no sabran temptar la teva peresa?

He dit al meu cor, al meu pobre cor:
- Odia, colpeix, embriaga't, besa,
batega més fort, gran covard, o mor
ja per sempre més d'ennuig i tristesa!

¿O potser ja ets mort, que ni saps què val
el cant d'un llaüt, l'esclat d'un punyal,
una clara nit, una rosa tendra?

I el meu pobre cor, el meu cor ha dit:
- Per què donar més cendres a l'oblit?
I m'ha somrigut, vell, sense comprendre.

Màrius Torres
Març, 1937