Crec que així ens sentim tots avui... ¿oi? Canvieu, si no,
"una semana" per "cuatro meses" (3 si sou mestres, ehem).
¡Feliç retorn a la vida quotidiana!
dilluns, 24 de març del 2008
Tot s'acaba...
Crec que així ens sentim tots avui... ¿oi? Canvieu, si no,
"una semana" per "cuatro meses" (3 si sou mestres, ehem).
¡Feliç retorn a la vida quotidiana!
diumenge, 23 de març del 2008
divendres, 21 de març del 2008
Aúpa autoestima
¿Què hi ha en la vida millor que passar dues hores parlant amb una amiga que està a molts kilòmetres de distància? ¿Què són les distàncies quan sents a l'altra banda del telèfon un "Te quiero, linda" que et fa brillar els ulls?
Fer les coses bé. Sentir que tornes a respirar al ritme de les onades d'un Cantàbric en calma. Tancar els ulls i aixecar el cap perquè el sol t'alimenti l'ànima. Adonar-te de sobte que ha desaparegut el pes de les espatlles. Deixar que el vent s'emporti els records que no et deixen avançar, que et bloquegen. Somriure sense motiu.
La vida és feta d'instants, cadascun irrepetible.
El món és ple de persones úniques. Tu ets una d'elles.
¡Somriu!
Fer les coses bé. Sentir que tornes a respirar al ritme de les onades d'un Cantàbric en calma. Tancar els ulls i aixecar el cap perquè el sol t'alimenti l'ànima. Adonar-te de sobte que ha desaparegut el pes de les espatlles. Deixar que el vent s'emporti els records que no et deixen avançar, que et bloquegen. Somriure sense motiu.
La vida és feta d'instants, cadascun irrepetible.
El món és ple de persones úniques. Tu ets una d'elles.
¡Somriu!
dijous, 6 de març del 2008
dilluns, 3 de març del 2008
diumenge, 2 de març del 2008
Cinema
Recomanacions de la setmana:
There will be blood (que han traduït, com sempre, com els ha donat la gana, això és, Pozos de ambición), amb un Daniel Day-Lewis superb. Si voleu saber com va començar el boom del petroli, no us la perdeu. La banda sonora és un pel estressant, però és la intenció del seu creador (el guitarrista de Radiohead, qui es va inspirar en la BSO de The shinning del Kubrick: coneguda aquí com El resplandor). La interpretació és immillorable per part de tots els actors.
Sweeney Todd: l'últim èxit de Tim Burton. Imperdible. Tot i que la caracterització del fantàstic Johnny Depp està a mig camí entre l'Edward Scissorhands i la Morticia Adams, està irresistible, com sempre. És una pel·li bastant gore que no us podeu perdre (i molt millor a la gran pantalla, ja que els esquitxos de ketchup sembla que t'arriben i tot). Això sí, veieu-la en versió original, perquè la veu del Johnny Depp és encisadora quan canta.
There will be blood (que han traduït, com sempre, com els ha donat la gana, això és, Pozos de ambición), amb un Daniel Day-Lewis superb. Si voleu saber com va començar el boom del petroli, no us la perdeu. La banda sonora és un pel estressant, però és la intenció del seu creador (el guitarrista de Radiohead, qui es va inspirar en la BSO de The shinning del Kubrick: coneguda aquí com El resplandor). La interpretació és immillorable per part de tots els actors.
Sweeney Todd: l'últim èxit de Tim Burton. Imperdible. Tot i que la caracterització del fantàstic Johnny Depp està a mig camí entre l'Edward Scissorhands i la Morticia Adams, està irresistible, com sempre. És una pel·li bastant gore que no us podeu perdre (i molt millor a la gran pantalla, ja que els esquitxos de ketchup sembla que t'arriben i tot). Això sí, veieu-la en versió original, perquè la veu del Johnny Depp és encisadora quan canta.
dissabte, 1 de març del 2008
Mmmm...
Aquelles migdiades de dissabte que t'agafen per sorpresa, mentre estàs intentant estudiar els mecanismes nerviosos de la visió... ¡això sí que fa que la vida valgui la pena! Caus en una profunda inconsciència, el teu cos es relaxa i somies amb quiasmes òptics, fòvees i màcules...
Però tot el que ens agrada s'acaba, tard o d'hora, i el deure ens crida. Val més que em posi les piles amb la neuroanatomia.
Però tot el que ens agrada s'acaba, tard o d'hora, i el deure ens crida. Val més que em posi les piles amb la neuroanatomia.
¡TODO ERA AMOR!
¡Todo era amor... amor!
No había nada más que amor.
En todas partes se encontraba amor.
No se podía hablar más que de amor.
Amor pasado por agua, a la vainilla,
amor al portador, amor a plazos.
Amor analizable, analizado.
Amor ultramarino.
Amor ecuestre.
Amor de cartón piedra, amor con leche...
lleno de prevenciones, de preventivos;
lleno de cortocircuitos, de cortapisas.
Amor con una gran M, con una M mayúscula,
chorreado de merengue,
cubierto de flores blancas...
Amor espermatozoico, esperantista.
Amor desinfectado, amor untuoso...
Amor con sus accesorios, con sus repuestos;
con sus faltas de puntualidad, de ortografía;
con sus interrupciones cardíacas y telefónicas.
Amor que incendia el corazón de los orangutanes,
de los bomberos.
Amor que exalta el canto de las ranas bajo las ramas,
que arranca los botones de los botines,
que se alimenta de encelo y de ensalada.
Amor impostergable y amor impuesto.
Amor incandescente y amor incauto.
Amor indeformable. Amor desnudo.
Amor amor que es, simplemente, amor.
Amor y amor... ¡y nada más que amor!
Oliveiro Girondo
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)