diumenge, 29 de març del 2009

(i)realitat

Em deia una amiga fa poc que no entén la gent que no actua perquè creu que sap com respondran els altres. És a dir, la gent que no fa les coses que vol fer, que no diu les coses que té ganes de dir, per por de descobrir que allò que rebrà dels altres és precisament el que ha imaginat. Per tant, en certa manera, estem parlant d'una mena de por a ser rebutjat. ¿I qui no ha sentit aquesta por alguna vegada? Hi ha aquella dita: "El no ja el tens". Se suposa que apel·lant a la sabiesa popular, cal actuar sempre, perquè hi ha una possibilitat que la resposta sigui "sí". Però, ¿què passa quan la possibilitat del "no" ens paralitza? ¿Què passa quan la por al "no" és més forta que qualsevol desig del "sí"? Doncs que ens quedem com estem, que no fem cap pas, que ens resignem.

¿I què passa quan, al contrari, la fantasia ens presenta un "sí" que no existeix, que no pot existir, que sabem que no existirà, mai? El poder d'aquest "sí" irreal, impossible, ens condueix a fer qualsevol cosa per tal de seguir vivint en la il·lusió. Pot fer-nos distorsionar la realitat fins a límits insospitats, perquè volem que les coses siguin com hem imaginat. I en aquesta lluita interna per discernir què és real i què no ho és, creiem entendre en la foscor de la nit la paraula que estàvem esperant, i fem d'un gest inconscient tota una declaració d'intencions.

dijous, 26 de març del 2009

Resistències

Avui he tingut al damunt (literalment) una persona bloquejant-me. Era un exercici força interessant on experimentàvem els nostres límits. En un moment en què feia estona que lluitava amb totes les meves forces per treure-me-la de sobre, m'he angoixat. M'he sentit oprimida, atrapada, tancada. Jo només podia pensar que era impossible sortir-ne, perquè ella pesava més que jo. I llavors me n'he adonat: si deixo de lluitar contra ella, si senzillament em moc lentament per tal que no pugui preveure els meus moviments, en algun moment podré fer-la caure de damunt meu. Cal tenir paciència.

En la vida ens trobem en situacions similars constantment; situacions que ens angoixen, de les quals volem sortir-ne però per més que lluitem no tenim manera de fer-ho. I és que la solució no és la lluita, sinó l'espera, l'observació, l'anàlisi... Al final, tot arriba. Només cal estar a l'aguait i esperar el moment idoni.

diumenge, 22 de març del 2009

divendres, 20 de març del 2009

Mitomania

Dimarts, sensei Haruki Murakami va venir a Barcelona a presentar el seu darrer llibre (que pel que sé, es traduirà abans al gallec que no pas al català o al castellà). L'esdeveniment era a la Biblioteca Jaume Fuster, a la plaça Lesseps. L'entrevistava la Isabel Coixet. Com podeu imaginar, jo no m'ho podia perdre. Vaig fer 2 hores de cua per seure a terra en una sala contigua a l'auditori i veure'ls per una pantalla que emetia l'entrevista pels que no havíem arribat prou d'hora (només hi havia lloc per a 150 persones a l'auditori). Després de l'entrevista, vaig fer més d'una hora de cua perquè em signés un llibre. Aquí el teniu. Podríem dir que em sentia com una nena amb sabates noves.





I si això us sembla poc mitòman, l'endemà me n'anava a veure en Goran Bregovic tocant amb la seva fantàstica banda al Palau de la Música. Des del primer moment ens va mantenir suant ballant saltant cridant gaudint volant... I en acabar, vaig anar a esperar els artistes perquè em signessin l'entrada i es deixessin fer fotos amb nosaltres. Val a dir que els va fer molta il·lu, perquè només érem les 3 boges de la foto que veieu a sota i un senyor amb barba que es va oferir a fer-nos-la. En fi, he mort de pell de gallina dos dies seguits aquesta setmana. ¿Què més puc demanar?



Sí, la que fa cara de flipada sóc jo...

diumenge, 15 de març del 2009

dijous, 5 de març del 2009

Per morir de pell de gallina



Ederlezi, Goran Bregovic

(Volia una versió en directe, però no n'he trobat cap de prou qualitat).

The things that I miss

Un matí esmorzant junts a taula. Un petó que-vagi-bé-el-dia. Una mirada còmplice. Un record compartit. Un missatge al mòbil t'enyoro-preciosa. Una abraçada quan ploro. Un t'estimo sense veu. Un petó com-ha-anat-el-dia, què-sopem-guapa, ha-trucat-ta-mare. Una tarda mandrejant. Una pel·li sofà crispetes manta. Unes mans a la cintura. Un sopar amb amics. Un refresc a mitges. Un atac per sorpresa. Una nit sense dormir. Un matí esmorzant junts al llit.