Divendres se'n va anar una persona molt especial, algú a qui he estimat com a un pare, qui m'ha estimat com a una filla. El camí de l'Enric Sendra Romeu es va trobar amb el meu fa cosa de 20 anys. Home savi com pocs, la seva única religió era fer feliç a tothom al seu voltant. Sempre amb un somriure, l'Enric ha regalat moments inoblidables a tothom que hagi compartit amb ell ni que sigui un instant de la seva vida. Amb 86 anys conservava l'esperit inquiet i curiós que els que el coneixen de fa més diuen que sempre ha mostrat.
No puc amagar-ho, ni vull: estic molt trista. Passar per davant del seu taller m'arrenca alhora un somriure i un ai al cor, perquè sé que no el tornaré a veure arreglant mans de Verges, ni clavant, serrant, llimant, cargolant, pintant, amb la ràdio de fons i la porta oberta per poder saludar a tothom qui passés per allà. No el tornaré a sentir dir-me: "¿On vas, bonica? No et pregunto com estàs perquè salta a la vista". Però alhora estic contenta, per molts motius: perquè m'ha regalat 20 anys de bons records; perquè ens ha deixat els gegants, els gegantons, els gegantets, els capgrossos, el drac, l'àliga, les escenografies del teatre, la barra del cafè... i el munt de lliçons sense preu que ha compartit amb nosaltres; perquè se n'ha anat com ell volia: sense fer soroll ni emprenyar a ningú; sense patir, i havent tingut l'ocasió de veure la gent a qui més estimava poques hores abans d'emprendre el viatge. És per tot això que dins el meu cor ploro i somric alhora.
L'Enric sempre serà per a mi l'home que alegrava les festes, l'home a qui li faltava temps per a ajudar als altres, l'home que va encoratjar al jovent d'aquest petit llogarret que és Lavern a tirar endavant, a no quedar-se escarxofats al sofà veient passar la vida, sinó viure-la fins al darrer minut amb alegria i entusiasme, perquè és treballant que aconseguim el que volem. Seguim el seu exemple, i serem tan feliços com ell ho va ser.
Jo no sóc de la colla de dimonis, però m'he atrevit a fer uns versots:
Aquí us deixo els meus versots
per la Dama de la Falç:
ja veig que saps el que et fas,
que t'has endut un dels bons.
Si aixequés el cap l'Enric
de ben segur que et diria:
"Qui et va parir, mala peça,
m'has agafat per sorpresa".
m'has agafat per sorpresa".
Ves amb compte, no t'adormis,
que l'Enric la sap ben llarga,
quan et giris si et descuides
te'l trobaràs a la falda.
No et pensis que ens has guanyat,
Dama de la Nit, traïdora,
t'hauràs endut el seu cos,
però la seva ànima és nostra.