Feia anys que no m'emocionava amb un concert. El d'ahir al Palau de la Música va ser indescriptible. La Noa, un cop més, ens va sorprendre amb el seu art, la seva energia, la llum que desprèn... I com a regal de comiat va convidar el Serrat (no podia ser d'una altra manera, ¡era a Barcelona!) a cantar amb ella la cançó que van composar junts: Es caprichoso el azar. Les llàgrimes em queien a raig veient-los abraçar-se: quan el Nano va entrar a l'escenari la Noa saltava com una nena petita emocionada, i se li va llançar al coll. Va ser entranyable...
La vida és feta de moments.
2 comentaris:
Chiquilla, pero cuántos blogs tienes...
Vengo pasando páginas y más páginas y todavía hay más.
Me encanta todo lo que haces con los blogs, yo quisiera saber tanto como tu y hacer más blogs, pero tengo poco tiempo para dedicarles.
Ese truco de levantar la hoja me encanta, pero me parece un poco complicado para mi, no se hacerlo.
Un abrazo.
Benvinguda al meu blog. Visito el teu en un moment i et contesto allà.
Publica un comentari a l'entrada