dijous, 19 de febrer del 2009

Acceptació

De vegades és difícil acceptar la situació que vivim, acceptar els nostres sentiments i emocions provocats per un fet, per una persona, per una paraula, acceptar la derrota, acceptar un "no", acceptar la pèrdua, la separació, la mort, acceptar la monotonia, acceptar les pròpies limitacions i dificultats. Però cal fer-ho. Només en l'acceptació trobarem la felicitat. Perquè la felicitat no és passar-se el dia rient. Això és felicitat externa, i no és difícil de mantenir, però és buida com el fum. La felicitat interna és aquella que costa més d'aconseguir i no perdre. És feliç qui accepta la vida tal com és, i l'accepta com un regal. Diu Virginia Satir que la felicitat arriba quan contestem "Bé" a la segona pregunta:

-¿Com estàs?
-Enfadada/Trista/Dolguda...
-¿I com estàs estant enfadada/trista/dolguda?
-Bé.

Avui és el primer dia de la meva vida. Avui trio ser feliç. Avui torno a somriure.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Savi propòsit. Oh, que content em fas!

llenguaddicta ha dit...

Content et faré quan et digui que m'he acabat el Camí de sirga... sobretot si poguessis dir-li a la teva cunyada que n'has convertit una altra. Tot arribarà...

òscar ha dit...

doncs és, segur, un "reneixement" ben feliç!!!
bon cap de setmana!

llenguaddicta ha dit...

Igualment, òscar!