dimarts, 10 de novembre de 2009

Home sweet home

Aquest cap de setmana és l'aniversari d'una de les ninetes dels meus ulls. I, és clar, no em puc perdre la festa. ¡Divendres volo cap a caseta! Només serà un cap de setmana, però... ¡serà tot un cap de setmana!

Tinc moltes ganes d'atxutxar-los i de menjar-me'ls a petons.

Aquest cap de setmana veuré molt poqueta gent, però tots els que veuré són molt especials per a mi.

Us enyorooooooooo...

5 comentaris:

Eulalia ha dit...

Fes-me saber a quina hora arribes, al menys et veuré a l'aeroport per fer-te un petó ben gros.
T'estimo.

Albert ha dit...

Però si fa dos dies que vas marxar!

llenguaddicta ha dit...

Ho sé, però hi ha esdeveniments ineludibles a la vista: l'onzè aniversari d'una de les ninetes dels meus ulls, per a qui jo sóc la Tata, i la Tata va prometre no perdre's cap aniversari d'aquest parell de ratolins, so...

Albert ha dit...

Va va... ara no facis servir l'escusa dels infants... ;)
Que ja ens [i] coneixem [/i] :P

llenguaddicta ha dit...

¡No és una excusa! ¿Els vols veure plorar perquè la Tata ha decidit trencar la promesa? ¡Els trencaria el cor!

(De fet, a hores d'ara, tot i ser encara dimarts, deuen haver preguntat a sa mare unes mil vegades: "¿Quan arriba la Tata? ¿Que l'anirem a buscar a l'aeroport?").