dilluns, 14 de desembre del 2009

Resposta al còctel molotov

Fa unes setmanes vaig escriure un post on em preguntava com ens pot afectar llegir diferents correus electrònics en poc temps, quan tots ells ens produeixen un estat d'ànim diferent, probablement oposat.

La resposta arriba avui gràcies a un estudi de la Universitat de Califòrnia, a San Diego: "La innundació de dades ens reiniciarà el cervell". Segons l'estudi, una persona processa cada dia uns 34 gigabytes d'informació, sense tenir en compte les converses 'cara a cara'. El total d'informació mundial generat per televisors, ordinadors i altres tipus de media l'any passat (2008) va ser de 3,6 zettabytes (3,6 milions de gigabytes). Vaja, una burrada de gigues.

Els experts diuen que "la quantita de dades i l'explosió de mitjans i fonts està canviant la manera com ens comportem i pensem, i pot ser que estigui canviant també l'estructura dels nostres cervells". Roger Bohn, un dels autors de l'estudi, diu el que jo vaig expressar en el meu post (Big Brother is here...): "Una cosa està clara: la nostra atenció està sent retallada en intèrvals curts i és probable que això no sigui bo per a generar pensaments profunds".

Edward Hallowell, psiquiatra i especialista en trastorn de dèficit d'atenció (TDA), diu que "en la història de la humanitat els nostres cervells no havien hagut de processar mai tanta informació com fan avui dia. Tenim una generació de gent a qui anomeno absorvidors d'ordinadors [computer suckers] perquè passen massa temps davant de l'ordinador, el mòbil o la BlackBerry. Estan tan ocupats processant informació que estan perdent la tendència a pensar i a sentir. I gran part d'aquesta informació a què estan exposats és superficial. Les persones estan sacrificant profunditat i sentiment, i desconnectant-se de les altres persones".

Estic completament d'acord amb la vessant emocional de l'article: ens passem massa estona davant de l'ordinador (i en molts casos, no per qüestions laborals o acadèmiques), i això ens està individualitzant, atontant, deshumanitzant.

Però la preocupació que tenen alguns sobre el fet que això "reiniciarà" els nostres cervells, no preocupa als neurocientífics (com jo, jeje). John Stein, professor de Fisiologia a la Universitat d'Oxford diu que "la gent tenia les mateixes pors quan es va inventar la impremta a l'edat mitjana". Colin Blakemore, de la mateixa universitat, afirma que "el cervell té la capacitat de créixer i augmentar la seva mida depenent de com s'usa. Potser l'experiència personal d'haver-se-les amb tanta informació provocarà noves connexions entre les nostres neurones".

Bohn assegura que el que està canviant és la naturalesa (¿essència?) de la informació, més que no pas la quantitat d'informació. I acaba dient que un parell d'hores de conversa amb una persona cara a cara (calculant uns 100 megabits d'informació per segon: observant l'expressió facial, escoltant... tot això que fem sense adonar-nos) requereix el processament de moltes més gigues de les 34 diàries que ens diu l'article.

En fi, està clar que les noves tecnologies evolucionen molt més de pressa del que evolucionaven les 'velles' tecnologies, però també és cert que som animals intel·ligents (alguns més que d'altres), i que si encara som en aquest món és perquè tenim una capacitat inexplorada d'adaptació al medi. Tot i així, l'ordinador hauria de ser una eina, i en cap cas substituir les relacions personals reals.

8 comentaris:

David ha dit...

1) "intèrvals"??? :D
2) Aquest post no hauria d'anar en el blog de lingüística?...
3) El prof. Serrano ja en parlava, a l'assignatura de lingüística, del síndrome de "TMI", 'too much information', que es veu que "is driving the americans crazy"! :)
4) No hi acabo de donar gaire crèdit, a algunes de les coses que diuen aquests senyors:
4.1) Crec que la informació és cada vegada més supèrflua i efímera però dubto molt que això afecti la capacitat de pensar de forma intel·ligent i "profunda".
4.2) Em sembla una mica ridícul afirmar que les hores que passem davant l'ordinador i la Blackberry (la Blackberry?!?) ens fan deixar de pensar i sentir... No és com mirar la tele, que això sí que és una activitat completament passiva... L'ordinador és molt més interactiu. Mira'm a mi! T'estic argumentant una opinió mentre intento de seguir el "Sé lo que hicisteis" de la Sexta! Això segur que em desenvoluparà alguna neurona... ;) I després esgrimiré més opinions pro-independentistes en un parell de blogs, faré un cop d'ull al Diec2 per aclarir algun dubte ortogràfic, escoltaré el Requiem de Verdi al Youtube i buscaré la data en què per primera vegada s'han traduït els evangelis a les llengües vulgars, que és una cosa que ha sortit avui a classe i m'he quedat amb el dubte. Pel camí espero haver après alguna cosa. :) Ara bé, estic parcialment d'acord amb tu perquè també penso que internet promou un tipus de relació que potser no és el més natural de l'ésser humà, però vaja, no ho sé... És a dir, quedem menys als cafès i als parcs i, en canvi, arribem a establir i desenvolupar relacions emocionals per internet amb gent que amb prou feines coneixem. És una mica estrany, la veritat, o potser és simplement nou. Els contemporanis dels primers trens a vapor també deien que allò ens portaria a la fi del món...
4.3) Em sembla que aquest senyor Bohn no és conscient del que diu quan afirma que "el que està canviant és la naturalesa (¿essència?) de la informació, més que no pas la quantitat d'informació". En quin món viu, aquest senyor??...

llenguaddicta ha dit...

David, ¿que ens hem aixecat amb el peu esquerre, avui? :P

1. Sí, intèrvals, per culpa de les inter-ferències amb la meva altra L1. Què li farem...
2. Aquest post hauria d'anar al blog de lingüística, però com que el meu post anterior augurant el que poc després uns científics afirmarien el vaig escriure aquí, m'ha semblat coherent.
3. Ai, en Serrano...
4. (respondré a tots els punts de cop). Primer de tot, ¿t'has llegit l'article de The Times o només parles a partir de la meva traducció patillera i parcial? He dit que comparteixo part del que diuen, i la part que comparteixo és precisament la que parla de les emocions. A més, com a mestra de primària que ha hagut de batallar amb molts alumnes amb diversos trastorns d'atenció (no només amb TDA), sí que crec que aquesta nova manera de rebre la informació, tan ràpida i breu, d'alguna manera afecta la nostra capacitat de concentració. També estic d'acord en el fet que moltes de les hores que ens passem davant de l'ordinador (i he dit ben clarament "excepte si és per motius laborals o acadèmics") són hores que podríem passar fent un cafè amb algú, relacionant-nos de debò, tocant-nos!!!! (Recordeu que som al blog "La vida és bella", no a "BCN & Sex", per tant, res de segones en aquesta última frase).

Em sembla fantàstic que puguis fet tantes coses alhora. A mi, saps, m'emprenya molt que quan parlo amb algú en directe (per telèfon o pel famós Skype) estigui fent altres coses, com mirar la tele o el correu. Però mira, són coses que passen i suposo que m'hauré d'acostumar. Quan algú em truca estic per aquesta persona, a no ser que realment m'enganxi fent una altra cosa, com arreglar-me per sortir, i vaig acabant de fer la bossa mentre parlem. Però exceptuant ocasions molt puntuals, generalment ho deixo tot per parlar amb la persona que em truca. ¿A què ve tota aquesta dissertació (i ara passo de mirar al DIEC si va amb una essa o dues, ja m'ho diràs tu)? Està clar que avancem a la velocitat de l'AVE (ha ha ha, ara m'he fet gràcia, tu), però segueixo creient que les noves tecnologies cal emprar-les amb seny. Conec gent que es passa el dia davant de l'ordinador sense fer absolutament res de profit, i perdent oportunitats de conèixer gent, de viure experiències reals, de visitar museus i fer passejades pel parc.

Que visquin els ordinadors (i tant que sí, especialment el meu MacBook Pro fabulós i superbonic), però que visquin per damunt de tot les relacions humanes.

David, ¿fem un cafè aquestes festes i en parlem?

David ha dit...

a) Em llevo cada dia "virado do avesso", que és una expressió portuguesa per dir 'girat de l'inrevés', com una samarreta amb les costures per fora. :) Em llevo amb l'índex de felicitat a l'infraroig! En el que trigo a aixecar-me, sempre penso que sóc la persona més desgraciada del planeta, de debò! Tinc molt mal despertar... Però que sàpigues que els comentaris que et faig, te'ls escric sistemàticament amb un somriure que em recorda en Calvin (del còmic "Calvin & Hobbes"): adorable però terrible! ;)

b) És clar que no m'he llegit l'article! Estava mirant el "Sé lo que hicisteis", remember? Amb la teva traducció patillera en tinc prou. :)

c) Tu estàs d'acord amb la part que parla de les emocions i jo estic d'acord amb tu pel que fa la part que parla de les emocions, així que... tots d'acord. En canvi, no estic d'acord amb algunes de les parts respecte les quals no has declarat expressament estar-hi d'acord... d'acord? ;P I per si no ha quedat clar, estic totalment d'acord amb el que dius sobre els trastorns d'atenció! Jo mateix moltíssimes dificultats en concentrar-me... Mmmm... De què parlàvem?...

d) Jo, quan parlo per telèfon, volto pel pis. Si intento fer qualsevol altra cosa alhora, se'm nota. Però no és el mateix escriure un comentari mirant a mitges alguna cosa que facin a la tele... A mi, per això, no m'ha agradat mai parlar pel messenger: quan veig que l'altre triga una mica o que les respostes són telegràfiques, em convenço que m'estic fent pesat o que l'altre simplement no està per mi i això em molesta. Sovint no és res d'això, però, ai las, sóc una persona fràgil i insegura... :)

e) "dissertació" està ben escrit. :) Els catalans catalanòfils i conscients del seu catalanisme tenen una certa tendència a sonoritzar totes les fricatives alveolars... No trobaràs ningú que digui "impressió", amb "s" sorda. Tothom diu "impresió"...
Ara et confessaré un secret: jo ho escrit gairebé tot en el Mail (ja saps, el gestor de correu del mac), perquè hi he instal·lat un corrector català que em va de meravella! Ara mateix estic escrivint aquest text com si fos un mail. Després el copiaré i l'enganxaré en el teu blog. Molt pràctic i eficaç! I pels treballs faig servir l'OpenOffice, ja que ni el Word ni el Pages tenen corrector català. Jo faig servir e diccionari CocoAspell (el trobaràs, si vols, al web de softcatalà.org).

f) Tens un MacBook Pro?? Sabia que tenies un MacBook però no sabia que era un Pro... Oh, quina ràbia que em fas!... Jo tinc un iMac. Em va bé que tingui la pantalla gran però de vegades em seria molt útil si fos portàtil... El Mac és la meva religió... ;P

g) Sí! Fem un cafè, parlem i et deixo que em toquis. ;)

llenguaddicta ha dit...

¡Ha ha ha ha! M'encanta la darrera frase.

Pel que fa a la ràbia que sents pel fet que tinc un fantàstic MacBook Pro de 15, el de les tecles negres, per ser més precisos, com diem a casa meva: "elis elis". :P

M'agrada l'expressió portuguesa: virado do avesso. Te la robo.

David ha dit...

[...] we are faced with the equivalent of 34 gigabytes of information each day — enough to overload the typical laptop inside a week. [...]
Una mica alarmista, no et sembla? Els ordinadors acumulen informació en estat brut; nosaltres interpretem la informació, la filtrem, en retenim una impressió i descartem el que no ens interessa o simplement el que no fem servir. Per exemple, l'article mateix que, ara sí, estic llegint: el meu cervell no registra tota i cadascuna de les paraules que el conformen, sinó que se'n fa una idea general que posteriorment guarda per un període determinat. Entre la manera de processar la informació d'un ordinador i la nostra hi ha una gran diferència.

[...] We all know irritants who break off from a conversation or, worse still, continue talking while checking their BlackBerry. [...]
D'acord, però això no ve d'ara. Els pares tota la vida ho han fet amb els fills, per exemple, quan han d'estar pendents de 1000 coses i encara ser capaços de donar a entendre als fills que els estan fent cas.

[...] what has changed is the nature of information more than quantity. Where we now stare at a computer screen, once we studied faces, which may involve absorbing just as much data. [...]
Tampoc no hi estic d'acord... Juraria que no processes el llenguatge no verbal (o, almenys, la major part) al mateix nivell que el llenguatge verbal. Ell parla de "llegir" cares... No sé com quantificar la informació que ens arriba de les expressions facials. Tots som conscients de les notícies que escoltem a la ràdio, d'aquella oferta del supermercat, d'aquella crítica de cine que hem llegit... En canvi, no acostumem a ser conscients de les expressions facials perquè aquest és un tipus d'informació que no requereix gaire ús de la memòria, i això passa perquè, per si sola, no acostuma tenir gaire significat. Vull dir, m'estranya que vulguin posar les expressions facials com un tipus d'informació acumulativa com sí que ho és molta de la resta d'informació, que és la que veritablement ens atabala i provoca ansietat, a més de distreure. I encara hi ha una altra cosa: jo diria que el llenguatge no verbal serveix més de partitura que dóna coherència al discurs, més que no pas d'informació addicional, afegida...

llenguaddicta ha dit...

L'article el publica The Times, que precisament no es caracteritza per ser un diari alarmista.

La part que m'interessa a mi és la de les emocions, com crec que ha quedat clar, pel fet que el meu post anterior ja tocava el tema (sense dades científiques, com fan aquests).

Sobre el processament de les cares, podríem tenir un ampli debat ara mateix, que m'estalviaré de començar, però sí que és cert que els centenars de músculs que tenim a la cara, i que ens permeten el ventall d'expressions de què som capaços, es mouen constantment, i molta de la informació que rebem quan parlem cara a cara amb algú prové, precisament, de la seva cara (ves per on). Processem les expressions facials com processem els gestos (en anglès en diuen co-speech gestures), ¿et sona la comunicació no verbal?

Ara bé, que es pugui quantificar en bits, d'això ja no en tinc ni idea (tot just acabo de descobrir que la rodoneta i el palet dels interruptors dels aparells electrònics són un zero i un u).

David ha dit...

No. El que deus voler dir és que el Times no és cap tabloid, però alarmista pot ser-ho qualsevol, periodistes inclosos.
Estic d'acord amb la part de les emocions, que és la que t'interessa, però jo ara parlava de l'article pròpiament dit. A sobre que l'he llegit per fer-te contenta!... ;)
Sí, és clar que em sona la comunicació no verbal. Si vaig tenir en Serrano de profe! :) L'únic que he volgut dir en aquest sentit és que em sembla un error quantificar gestos i expressions en la mateixa línia de la informació estrictament lingüística, perquè crec que ambdós tipus d'informació tenen naturaleses diferents i les processem de forma diferent. De la mateixa forma que no implica el mateix esforç intel·lectual articular un discurs lingüístic i fer els tals co-speech gestures que dius tu.

llenguaddicta ha dit...

Bé, estem d'acord bàsicament, ¿no? Però només un aclariment: els gestos simbòlics, com vaig dir, els que tenen una càrrega semàntica tan forta que poden substituir un discurs (e.g. el gest per dir "bé" amb el puny tancat i el polze enlaire) es processen al cervell exactament igual que processem el "bé" oral (o signat), és a dir, són gestos, en certa manera, lingüístics.