dimecres, 28 de desembre del 2011

Revisió anual

Ahir nit vaig parlar 3 hores, via skype, amb una amiga que fa 6 anys que viu a Berlín. El darrer cop que ens vam connectar per a parlar en directe va ser ara fa un any, la nit de cap d'any precisament. És curiós com les converses (la de llavors i la d'ahir) se semblen. Si bé hi ha diferències en el grau de maduresa (i en la ubicació: jo per cap d'any de l'any passat era a Rochester), els temes van ser ben bé els mateixos. I pel meu cantó, el tema que més protagonisme va tenir va ser l'amor (o més aviat el desamor).

En acabar la conversa em vaig adonar que en un any no he après res de res: fa un any estava enamorada d'un polonès de 26 anys que no m'estimava (però amb qui de tant en tant compartíem les delícies de la carn -humana), i que precisament per aquelles dates m'havia donat un disgust amb una tonteria que jo vaig fer molt més gran del que en realitat era. Ara estic enamorada d'un anglès de 24 anys que m'estima (però amb qui no hem passat del sexe manual), i que fa dos dies s'acaba de decidir sobre si sóc o no una amiga per a ell... Total, que segueixo igual com estava.

Ahir, un cop més, la conversa amb aquesta amiga em va servir per a fer revisió de l'any que marxa, per tal de poder fer la carta als Reis pel 2012. El 2011 ha estat un any on, si hagués de fer servir l'estadística per a calcular el temps que he dedicat a cadascun dels àmbits importants de la meva vida, el gràfic resultant vindria a ser una cosa així:


Per tant, aquí teniu la meva carta als Reis.

Estimats Reis d'Orient,

Com que l'any 2011 no m'he portat gens bé (he dedicat molt poc temps a les coses importants de debò i he perdut molt de temps i energia en coses que em perjudicaven), aquest any demano carbó. Molt de carbó per tal de poder fer un foc ben gran i cremar tota la ràbia, la gelosia, la tristor, el desencant, l'avorriment, la mandra, l'aferrament*, l'enveja i l'estupidesa, i així poder fer lloc per a l'amor, la generositat, l'alegria, la il·lusió, les ganes de fer coses, el desaferrament, la comprensió i la saviesa.

Per a l'any 2012 demano:
-Una beca (tant me fa si és la del Ministeri o la de la Generalitat), que arribi com a molt tard al febrer.
-Un lloc per viure (tant me fa si és a Lavern o a Barcelona), que arribi com a molt tard al març.

Si em porteu aquestes dues coses, jo em comprometo a:
-Dedicar-me de valent a preparar el meu projecte de recerca.
-Dedicar-me de valent a estudiar (èuscar i el text de teatre), practicar clarinet, meditar.
-Dedicar-me de valent a preparar les classes d'anglès dels meus alumnes, grans i petits.
-Dedicar-me de valent als meus amics i la meva família: passar més temps real i menys de virtual amb ells.
-Dedicar-me de valent a mi mateixa: estimar-me, cuidar-me, fer-me petons i abraçades, perdonar-me els errors (i aprendre'n), somriure, cantar i ballar.
-Fer que al final del 2012 el gràfic hagi canviat i sigui una cosa similar a això:


Moltíssimes gràcies, i fins l'any que ve.



*Apego, en castellà; attachment, en anglès. Què voleu que us digui, aferrament em sona horrible...

4 comentaris:

òscar ha dit...

Els Reis, ni que sigui a vegades, s'acaben enrollant força quan veuen que demanem les coses amb equilibri.

I més equilibri que el d'aquest segon gràfic segur que no en trobaran :)

llenguaddicta ha dit...

Merci, Òscar. (Diuen que el secret d'una dieta equilibrada és tenir una galeta a cada mà... :P )

Jo faré tots els possibles per tal d'aconseguir l'equilibri (no el de les galetes, sinó el del gràfic). L'any que ve en tornem a parlar, a veure què n'ha sortit de tot plegat.

¡Feliç entrada en el 2012!

òscar ha dit...

Les galetes fan de mal mastegar si no van acompanyades del tradicional got de llet. I el tema de l'equilibri, si cal carregar amb galetes (dues) i got de llet (un) no l'acabo de veure clar. Diguem home :) si vols!

Una magdalena a cada ma trobo que seria la millor manera de desvetllar el secret.

Feliç entrada del '12 !!!
(mentre piri l'11 que vingui qui vulgui)

llenguaddicta ha dit...

La veritat és que la versió de la dita que jo havia vist era "a muffin in each hand", per tant, una madalena, com tu molt bé has dit (i si pot ser de xocolata, millor).

Bona entrada en el 2012.

:)