dilluns, 28 de juliol del 2008

Amor de Tata

No és que no hi hagi coses que facin que la vida valgui la pena. Cada dia n'hi ha, però hi ha dies en què no les veiem. ¿Sabeu quines són les dues coses que han fet darrerament que la meva vida valgui la pena? Una abraçada dolça de la Judit i un somriure desdentat del Pau. Si no fos per ells...

1 comentari:

Festuc ha dit...

Molts cops no ho veiem. I d'altres, tot i veure-ho, no podem deixar de sentir l'enyor d'un bon moment, o d'una companyia. La nit és llarga, i hi reviu la soledat. Però ni tan sols en aquests instants deixa d'entrar aire fresc, humit i genuí, que el recorda que la vida es bella.