dimarts, 8 de juliol de 2008

J'ai dit à mon coeur, à mon faible coeur... (A. de Musset)

He dit al meu cor, al meu pobre cor:
- ¿No t'avergonyeix la teva feblesa?
La glòria, l'amor, la disbauxa, l'or,
no sabran temptar la teva peresa?

He dit al meu cor, al meu pobre cor:
- Odia, colpeix, embriaga't, besa,
batega més fort, gran covard, o mor
ja per sempre més d'ennuig i tristesa!

¿O potser ja ets mort, que ni saps què val
el cant d'un llaüt, l'esclat d'un punyal,
una clara nit, una rosa tendra?

I el meu pobre cor, el meu cor ha dit:
- Per què donar més cendres a l'oblit?
I m'ha somrigut, vell, sense comprendre.

Màrius Torres
Març, 1937

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Això hauriem de fer més sovint, parlar amb el nostre cor, sense por, i que ens demostri que la seva fortalesa continua tan viva com sempre. Somriu i no deixis mai de fer-ho, ell, el teu cor, t'ho agraïrà . El teu és fort i el meu batega encara més si somrius.

(des de la terra de Màrius Torres)

llenguaddicta ha dit...

Gràcies...