dissabte, 21 de juny de 2008

Ser a casa

Pis de segona mà (fa dos anys i mig) = 185.000 euros
Llit d'escuma, làtex i molles independents = 600 euros
Llençols grocs i funda nòrdica = 250 euros

L'olor de sempre quan obres la porta = No té preu

Hi ha coses que els diners no poden comprar. Tornar a ser a casa n'és una.

6 comentaris:

Festuc ha dit...

Viure = barat o car, tan fa.
Moure's i fer = meritós o no, tan fa.

Ser conscient d'allò meravellós que cada instant transcorre a través teu = No té preu.

Felicitats per sentir així.

llenguaddicta ha dit...

FESTUC: Gràcies pel comentari. He entrat al teu blog. M'ha encantat la manera com escrius: àgil, serè, viu. Benvingut al meu blog (¿potser ja hi havies estat abans i no me'n recordo?).

Festuc ha dit...

Gràcies pels elogis. Sincerament llegir-te m'ha animat a escriure el bloc (l'acabo d'iniciar, com pots veure).

Fa temps que et llegeixo i gaudeixo des de l'anonimat. I com he arribat a tu? Doncs pura serendípia, a partir de l'interessantíssim blog d'en Dídac Lopez. Els teus són, tan gustosos! :-)

Petits grans tresors que ens porta a casa Internet.

llenguaddicta ha dit...

No sé què fer amb tots aquests afalacs. M'agrada que els meus pensaments provoquin sentiments en qui em llegeix.

Festuc ha dit...

La nit de Sant Joan, és nit d'alegria. Estrellat de flors, l'estiu ens arriba...
Selena minvant, alba atrevida,
Nit de vetlla al son, i d'aferrar-se a la vida...
Seran un, o mil mots, aquells que amb tu sospiren. Com excels focs reflexats damunt la mar tranquil-la.

Feliç Nit de Sant Joan.

llenguaddicta ha dit...

Gràcies.