diumenge, 11 de gener de 2009

Malalties

Si hi ha una cosa pitjor que estar malalta és estar malalta i sola. És clar que de malalties n'hi ha de moltes menes: n'hi ha del cos, de la ment i de l'ànima. Quan s'està malalta d'amor no hi ha medicament que ajudi a paliar-ne els símptomes. L'únic que es pot fer és trucar a una amiga i plorar. Si a més s'està malalta físicament la cosa ja és més fotuda, perquè se't treuen fins i tot les ganes de trucar ningú. Si tens algú al costat que et faci sopeta, t'abraci i es cuidi de donar-te els medicaments prescrits pel metge, la vida és molt més bella. Si en canvi mires al teu voltant i només hi veus parets fredes i habitacions buides, i et mires al mirall i et dius que, un cop més, et tocarà fer-t'ho tot soleta (la sopa, les abraçades, els medicaments), la vida es fa una mica menys bella. Si a sobre has d'acabar contrarellotge un treball per enviar-lo al professor abans de mitjanit, amb tremolors (de fred, de dolor, de tristor), amb manca de ganes pel mal de cap i d'estómac, i manca de concentració pel mal de cor (del cor emocional, no pas del físic, tot i que també), llavors penses que la vida és una merda i que no hi ha res pitjor al món que estar sola. O sí, estar sola i malalta.


9 comentaris:

òscar ha dit...

:(

bups ... sols queda el calaix de les dites: no hi ha mal que no curi!

abraçada!

Eva ha dit...

Hola!!! Tens molta raó, estar sola i malalta és molt trist, molt...
Però: "no hay mal que cien años dure" no?
Fins aviat!!!
Salut!!

llenguaddicta ha dit...

Gràcies a tots dos. Afortunadament, ja em trobo molt millor (de tots els mals).

Eulalia ha dit...

I perqué no em vas trucar, borrica?

llenguaddicta ha dit...

Nusé...

Anònim ha dit...

Encara que és genial compartir-la, no oblidis mai que tens allò més preciat a les teves mans: la vida.

Què millor que somriure't al matí?

J.

llenguaddicta ha dit...

Què millor que somriure'm al matí? Saber qui és qui em fa aquesta pregunta.

Anònim ha dit...

Algú que et llegeix sovint.

llenguaddicta ha dit...

Ah, doncs benvingut al meu blog, Anòmim-J. Espero que segueixis llegint-me.