dilluns, 12 de gener de 2009

Proud of me

Al final el Ferran tindrà raó i els de la uni se'm quedaran... De moment dos professors ja m'han proposat un contracte per a col·laborar en la fase final d'un projecte sobre sintaxi de la llengua de signes catalana. Un altre profe em vol al projecte d'adaptació al català i estandardització dels tests de diagnòstic d'afàsies, i la professora que em va pescar quan començava Filologia Catalana (i és la culpable que jo sigui lingüista) m'ha demanat que faci una classe als alumnes de primer un dia d'aquest quadrimestre sobre les llengües de signes.

Estic que no hi cabo dins meu!

I per acabar de sentir-me orgullosa de mi, avui he començat a valorar-me: s'ha acabat estimar a qui no m'estima.


4 comentaris:

òscar ha dit...

:)

un senzill somriure és, també, un comentari, oi?

endavaaaaaant!

llenguaddicta ha dit...

Ho és, sens dubte. Gràcies.

Eulalia ha dit...

Be, això ja m'ho imaginava que passaria.
Petons.

llenguaddicta ha dit...

jeje, però el ferran va ser més ràpid a dir-ho!