diumenge, 8 de febrer del 2009

Gaza

No podia quedar-me de braços creuats, oi?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta intervenció em recorda la sèrie "The west wing of the White House". Molt bo!

Anònim ha dit...

Sembla mentida que la memòria, la sensatesa i la responsabilitat siguin tan escasses. Serà cert allò que el sentit comú és el meny comú dels sentits.

llenguaddicta ha dit...

No conec la sèrie, colordelessabates, però la buscaré a youtube, que hi és tot.

Jordi, ¿benvingut al meu blog? No sé si t'hi havia vist abans, per aquí. En qualsevol cas, sí, el sentit comú és el menys comú dels sentits... idò, què hem de fer?