De vegades, no sé com ni per què, m'envaeix l'amor, més ben dit, tinc atacs d'amor, sento que em surt per cadascun dels porus de la meva pell, i necessito compartir-lo amb algú perquè si no crec que acabaré convertida en un castell de focs, esclatant en mil espurnes de colors que es fonen i es perden en la immensitat del cel. Si a més estic escoltant una música que m'evoqui més amor, el risc d'explotar és encara més alt. I llavors em pregunto, ¿per què no hi ha ningú al meu costat en aquest precís instant a qui pugui donar tot això?
Fa un parell de dies se'm va acudir que potser podria fer saquets d'amor i vendre'ls a qui els necessiti. Un amic em va dir que me'n comprava un per a una veïna antipàtica. Potser no em pago el màster a Londres, però segurament em quedaré més descansada. Tinc saquets de mig kilo, saquets de kilo i sacs de 5 kilos. ¿Quants en voleu?
Fa un parell de dies se'm va acudir que potser podria fer saquets d'amor i vendre'ls a qui els necessiti. Un amic em va dir que me'n comprava un per a una veïna antipàtica. Potser no em pago el màster a Londres, però segurament em quedaré més descansada. Tinc saquets de mig kilo, saquets de kilo i sacs de 5 kilos. ¿Quants en voleu?
4 comentaris:
sacs d'amor com aquests no ténen preu. si l'home del sac genera por als nens, la llenguadicte dels sacs desperta bons sentiments.
com no té preu, crec, la il.lusió que tens per londres.
una abraçada!
Gràcies!!!
Feia dies que, per 1000 motius, no venia al teu blog i he de dir que he flipat amb el regal del llibre! Caram! Això sí que és un regal, no els mitjons i els calçotets que rebo jo cada any (bé, no és del tot cert. Això és el que m'esperaria si fos al meu país però com que no hi sóc, me n'escaquejo, hehehe!) ;-)
Quant al "love for sale", em sembla una idea excel·lent! Tan és així que crec que et copiaré i em faré venedor de pell de gallina. Què et sembla? ;-)
Saps que aquests últims dies tinc mal de panxa? Clar que no ho saps però t'ho explico. Resulta que són nervis o ansietat o excitació o tot plegat. Quan em poso a consultar plans d'estudi (aquell tema que et vaig comentar l'altre dia), se'm posa a bellugar tota la colònia de papallones que tinc a l'estómac, se m'hi fa un nus i arribo a trobar-me malament i tot! Ahir em feia mal de debò, com si fos un inici d'úlcera o alguna cosa per l'estil, i només vaig relacionar una cosa amb l'altra (les meves "inquietuds" i el mal d'estómac) molt més tard! Crec que estic més boig del que em pensava... Em sembla que necessito fer resolucions d'any nou constructives com les teves... :-)
Ja en som dos amb mal de panxa... i també és somàtic, però per motius ben diferents. ¿Resolucions constructives dius? Jo ja no sé què és constructiu i què no. La vida dóna tantes voltes, que un dia ets una princesa i al dia següent ets una captaire, o com diu la Noa: "When I'm with you I'm the queen, I'm nothing or I'm in between, always running not so sure where to".
Petons, initiatio, i que l'any 9 sigui el teu any!
Publica un comentari a l'entrada