dissabte, 8 de novembre de 2008

Amors

Saber-se estimada és una de les moltes coses que fan que la vida valgui la pena. És igual com, o per què, però t'estimen. Et poden estimar una criatureta de 7 anys i una de 10, i llavors saps que és un amor sincer i sentit, que és incondicional, que ets important per a ells, que segurament la seva vida sense tu no seria la mateixa. Et pot estimar una amiga, una amiga que és com una germana, i saps que pateix quan tu pateixes, que plora quan tu ho fas, que és feliç quan tu ho ets. Et pot estimar el teu pare, i enviar-te un sms de control ("Hola, guapa, ¿què fas? ¿Va tot bé?"), perquè és la seva manera de dir-te que t'estima, que pensa en tu. Et pot estimar la teva mare, i escriure-ho en un dels teus blogs, perquè no te n'oblidis. Et pot estimar un amic, i malgrat totes les falses creences sobre amistat entre homes i dones, saps que és cert el que sent. I et fa tan feliç saber que a tots ells, a tots, els tindràs sempre al teu costat, que fins i tot la tristesa es converteix en un sentiment maco.

Jo també us estimo. Em feu molt feliç.


2 comentaris:

David ha dit...

Hola maca!
Que sàpigues que ahir vaig anar a la biblioteca del barri i me'n vaig endur el cd "Noa Gold".
Avui hi he tornat i a les orelles portava la veu de la Noa. I pensar que fa només un parell de dies aquesta noia no em sonava d'enlloc...
I saps qui em recorda quan l'escolto...? ;-)

llenguaddicta ha dit...

M'encanta que t'encanti la Noa. ;-)