dijous, 6 de novembre de 2008

Missatges

Avui necessitava un missatge de la divina providència. I el missatge ha arribat del lloc més inesperat: a un dels titulars del diari esportiu que tenia al costat, obert "casualment" per aquella pàgina, mentre pagava el suc que m'acabava de prendre en un bar. Sens dubte, l'afirmació del jugador del Barça és avui la meva bandera.

2 comentaris:

David ha dit...

cabo de fer una prova a una assignatura optativa de Filologia Romànica que es diu El 'dor' romanès: entre l'enyor i el desig. "Dor" és un d'aquells conceptes idiosincràtics que no tenen equivalent en d'altres llengües i que has d'anar traduint amb paraules diferents depenent del context. És una paraula clau a l'univers simbòlic romanès i té presència constant a les poesies populars. Acostuma referir-se al sentiment d'enyorança que pateix el pastor per la seva estimada en estar tant de temps sol a les muntanyes acompanyat només pels les ovelles, però també al mal d'amor, al sofriment, a la tristesa... Un dolor existencial, de vegades. En tot cas, la conclusió acaba sent sempre que el dor és un camí llarg i pesarós que no té remei: no l'atura ni el pastor amb el seu flaviol, ni el "voinic" (el jove en edat de casar que reuneix totes les virtuts: la bellesa, la intel·ligència i el valor) amb el seu cant, ni el mossèn amb la Bíblia; "numai eu cu inima", és a dir, només [el puc aturar] jo amb el meu cor.
Oi que la tristesa també pot ser bonica? :-)

llenguaddicta ha dit...

Ara mateix no em sembla bonica, però sé a què et refereixes. Gràcies.