Reescriure, esborrar un guió que semblava intocable i modificar-lo de cap a peus. Considerar l'antic guió una mena de prova d'autor, veure'n les possibilitats i decidir fermament descartar-lo per incoherent, per inadequat, per incomprensible, per impossible. I un cop descartat, ser capaç de tornar-ho a intentar, de posar-s'hi amb ganes perquè aquesta vegada el resultat ens abelleixi a tots.
A tots.
A tots.
2 comentaris:
Déu Jesus Senyor!... He buscat "Noa" al Youtube i el que he trobat... uff... Tinc la pell de gallina i un calfred per tota la columna!
Es pot morir de pell de gallina??...
Sí, David, es pot morir de pell de gallina. Jo ja he mort vàries vegades per això. I la Noa és una de les cantants que m'ho provoquen. ¿Has sentit la versió de "We can work it out" dels Beatles que canta ella amb la Mira Awar? La Noa en concert fa morir més encara de pell de gallina, i quan canta amb el Serrat "Es caprichoso el azar", llavors mores unes quantes vegades seguides.
Una altra cantant que em causa sovint una mort-pell-de-gallina és la teva compatriota, Dulce Pontes. L'he vista en concert 3 vegades. És impressionant.
M'alegro que hagis descobert la Noa.
Publica un comentari a l'entrada